The Clash - London Calling

1. London calling
2. Brand new cadillac
3. Jimmy Jazz
4. Hateful
5. Rudie can't fail
6. Spanish bombs
7. The right profile
8. Lost in the supermarket
9. Clampdown
10. The guns of Brixton
11. Wrong'em boyo
12. Death or glory
13. Koka kola
14. The card cheat
15. Lover's rock
16. Four horsemen
17. I'm not down
18. Revolution Rock
19. Train in vain

The Clash un dels millors grups de punk anglès que van sortir de la segona meitat dels 70, i aquest London calling un dels millors discs. Un disc amb cançons curtes i ràpides com caracteritzava el punk. Cançons reivindicatives i directes, però cançons bones, cançons que sonen bé i no tan brutes com moltes cançons punk.

El disc comença amb "London calling", i quin inici, amb aquesta cançó ja et fiques al puesto i comences a funcionar i a notar les venes del punk moure's dintre teu. Continua amb "Brand new cadillac" una altra cançó notable i manté el nivell fins a "Rudie can't fail" que li torna a donar la vivesa i el canvi al disc, que bé sona Rudy can't fail, i despres ve la no menys imprescindible Spanish bombs. El disc continua amb un bon nivell musical i cançons rodones punk, de les que no enganyen a ningú, això si, sense ser un punk brut, destacant "Clampdown" i la sorprenent "Wrong 'em boyd" que sembla de la decada anterior, dels 60. I va mantenint el nivell fins a finalitzar amb "Train in vain" un molt bon final per a un gran disc. Un disc recomanable per a la gent, ja que té un nivell mig de les cançons molt elevat i conté London calling que amb els primers 25 segons ja t'enganxa a la cançó i demanes més i més.

Moment per escoltar-lo: Sempre que necessitis una mica de Rock, aquest és un disc que es pot escoltar.

Hit: London Calling, com no, quina sinó? L'inici del disc la cançó que dóna títol al mateix, imprescindible.